Peça de granit, d'un marcat caràcter popular, emmarcada dins la segona meitat del segle XII, en un període genuïnament romànic.
La seva superfície és llisa i bastant regular, dividida en dues parts ben diferenciades: la panxa i la vora. Aquesta segona sobresurt 2 cm de la superfície de la primera. En planta té una forma circular i fa 82 cm de diàmetre interior i 115 cm de diàmetre exterior. Té el llavi pla. Des de la part superior de la vora fins al punt on aquesta s'enllaça amb la panxa aquest diàmetre es va ampliant per tornar a reduir-se fins arribar al peu, que és desconegut. Sense comptar el peu, l'alçada total de la pica és de 70 cm i la fondària de la cavitat, 31 cm.
A la zona externa de la vora té una banda decorada en baix relleu, la qual abasta les tres quartes parts de l'espai.
La decoració consta d'una part central amb tres motius disposats horitzontalment, flanquejats per dos rectangles, que emmarquen al seu interior una creu que ocupa tota la superfície.
Dels motius centrals, al de mà esquerra, malgrat trobar-se una mica escantonat i erosionat a la vegada, on es pot endevinar el contorn d'un escut amb una creu inscrita, que devia fer la separació de les quatre zones. El del mig consisteix en una creu grega, emmarcada dins un rectangle i a la vegada restant tota ella emmarcada dins un cercle. El darrer motiu sembla ésser una clau. La interpretació dels motius representats ens trasllada a una simbologia eminentment baptismal.