(1866) Aquesta font constitueix un exemple interessant de construcció urbana. Consta d’un arc central, bastit al voltant d’una antiga pedra de molí, d’on surten dos brocs que aboquen l’aigua a una pica o lleixa que consisteix en una llosa rebaixada. A ambdós costats hi ha un cóm format per quatre lloses gruixudes que componen una caixa rectangular. Un cóm, en català pirinenc, és un abeurador per als animals. De fet, en aquesta font se solien abeurar les cavalleries de la vila i les que estaven de pas com els traginers.
Aquesta font conjugava les dos funcions a què estava destinada: els dos brocs servien perquè les mestresses de les cases del veïnat es proveïssin d’aigua per a les tasques domèstiques, mentre que als cóms laterals s’hi portava a abeurar el bestiar, tant el de la parròquia com el que travessava el poble camí de les fires o formava part de les rècules de mules que, menades pels traginers andorrans, solien aturar-se a reposar a Sant Julià de Lòria.
Antigament, Sant Julià de Lòria era el lloc de pas dels traginers i on molts d'ells feien una darrera parada abans de continuar cap a Espanya o cap Andorra i, arrel d'això a la plaça Major hi havia l'hostal més important d'Andorra.
Durant els segles XVII i XVIII hi van proliferar els oficis artesanals, en especial els teixidors. Aquests treballaven tres tipus de matèria primera, per una part la llana, d'origen animal i que antigament, era molt preuada, i dues de vegetals, el lli i el cànem, dels quals a les afores del poble hi havia conreus.
Els teixidors tenien tallers de caire familiar on el instrument de treball principal era el teler i el seu saber es trametia de pares a fills. Es van anar instal·lant a l'actual carrer Mossèn Enric Marfany, que abans era conegut com el carrer dels Xiulets, pel soroll que feien les llançadores dels telers, molt semblat a un xiulet.
Broc Font dels Cóms
FONTS IMATGES:
Arxiu Comú de Sant Julià de Lòria
Arxiu Nacional d'Andorra
(1866) Esta fuente constituye un interesante ejemplo de construcción urbana. Consta de un arco central, construido alrededor de una antigua piedra de molino, de donde salen dos pitorros que vierten el agua en una pila o repisa que consiste en una losa rebajada. A ambos lados, hay una gamella (cóm en catalán), formada por cuatro losas gruesas que componen una caja rectangular. Un cóm, en catalán pirenaico es un abrevadero para los animales. De hecho, en esta fuente se solía echar de beber a las caballerías del pueblo y a las que iban de paso, como los trajinantes.
Esta fuente conjugaba las dos funciones a las que estaba destinada: los dos pitorros servían para que las amas de casa del vecindario se proveyeran de agua para las tareas domésticas, mientras que a las gamellas laterales se llevaba el ganado a beber, tanto el de la parroquia como el que atravesaba el pueblo camino de las ferias o formaba parte de las recuas de mulas que, conducidas por los trajinantes andorranos, solían pararse a descansar en Sant Julià de Lòria.
(1866) Cette fontaine constitue un exemple intéressant de construction urbaine. Elle est composée d’un arc central, bâti autour d’une ancienne meule, de la quelle sortent deux jets qui versent l’eau dans un bassin qui consiste en une dalle creusée. Il y a des deux côtés un baquet (cóm en catalan) formé par quatre dalles épaisses qui composent une caisse rectangulaire. En catalan pyrénéen, un cóm est un abreuvoir. En fait, c’est à cette fontaine où venaient boire les animaux de bât du village et ceux de passage, comme ceux des rouliers.
Cette fontaine conjuguait donc les deux fonctions auxquelles elle était destinée : les deux jets permettaient aux maîtresses de maison du voisinage de s’approvisionner en eau pour les tâches ménagères, tandis que les baquets latéraux servaient d’abreuvoir au bétail, aussi bien celui de la paroisse que celui qui traversait le village pour se rendre aux foires ou qui faisant partie des troupeaux de mules menées par les rouliers andorrans, s’arrêtaient habituellement à Sant Julià de Lòria pour se reposer.
(1866) This fountain is an interesting example of urban construction, consisting of a central arch built around and old millstone, from which two spouts for water into a basin or shelf made of a carved out flagstone. Each side has a trough (cóm in Catalan) made up of four thick stone slabs that form a rectangular box. A cóm in Pyrenean Catalan is a water trough for animals. It was to this fountain that the villager’s brought their horses to drink, as did other passing travellers, particularly carters.
This fountain, therefore, combined its two main roles. The two spouts provided water for the domestic tasks of the neighbourhood’s housewives, while the troughs at either side held drinking water for livestock and horses, both those from the parish and those that were passing through on their way to fairs or that formed part of the mules trains led by Andorran carriers, who often stopped to rest in Sant Julià de Lòria.