El Crist de la Gràcia, que havia presidit l’antic altar del Santcrist1, es troba actualment situat al mur del costat de l’epístola de l’església parroquial de Sant Julià de Lòria. Es tracta d’una imatge que data de la segona meitat del segle XVI, que representa a Jesucrist crucificat i que segueix la tipologia típica dels crists d’aquesta època. Està formada per dues peces ben diferenciades: la creu (288 cm d’alçada x 209 cm d’amplada) i el Crist (187 cm d’alçada x 181 cm d’amplada)
La creu és llisa, de color negre, decorada únicament per una motllura daurada que la ressegueix, i unes volutes senzilles situades a la part superior i als extrems del travesser.
El Crist està tallat en fusta de pi, policromat a l’oli, daurat sobre la capa de bol i estofat2. Mitjançant un estudi estratigràfic, fet durant la restauració realitzada l’any 1989, es va constatar que presenta dues policromies i alguns repintats locals.
La figura de Crist s’ha representat amb el cabell llarg, rinxolat i clenxat al mig i amb una barba i bigoti, d’un color negre molt fosc. Vesteix el típic perizoni o drap de puresa amb que els crists sofrents amaguen la seva nuesa (en aquest cas el duu nuat al costat dret, és daurat i està decorat amb estofats, que conformen ratlles). Al cap hi duu un nimbe daurat, treballat amb motius florals inscrits dins un medalló decorat amb puntes de diamant. Sis raigs daurats, disposats de manera simètrica, en rematen la part superior (originalment tenia tres més).
Destaca l’expressió de patiment del rostre de Crist, deguda a les burles i penes corporals que ha sofert. L’imatger, pel moment anònim, l’ha representat amb el cap inclinat cap al costat dret, amb els ulls i la boca entreoberts i amb les costelles molt marcades. Ha posat un gran accent a l’hora de plasmar la ferida del costat dret, produïda per la llança del soldat romà, Longinus3, i per la qual brolla la sang, abundosament. La cara i el tors també presenten regalims de sang, deguts a les ferides del cap.
És una figura molt esvelta, que presenta tots els músculs del cos en tensió. Els braços són extremadament prims i llargs, com si els ossos s’haguessin dislocat amb l’esforç sobrehumà. La imatge de Crist està clavada a la creu amb tres claus de forja piramidals: un per cada braç i l’altre per als peus (és per això que presenta els peus creuats, amb el dret per sobre l’esquerre).