73 raons per deixar-te és una comèdia musical centrada en la parella formada per la Mercè i el Toni i el pare d’ella, el Ferran i la mare d’ell, la Rosa. Justament aquest darrer paper l’interpreta la cantant i actriu Mone Teruel que ha xerrat una estona amb nosaltres per explicar-nos l’entrellat del què podran veure els espectadors que s’apropin aquest dijous a partir de les 21.30 a l’auditori Claror.
La Rosa és una mare soltera, d’extracció social modesta que ha hagut de criar el seu nen en solitari i està completament tancada a estimar i “no creu ni en l’amor ni en les relacions de parella”. Amb aquest plantejament, quan el seu fill Toni trenca amb la seva parella deixa de treballar a l’empresa del pare d’aquesta i llavors es produeix un acostament entre la Rosa i el seu consogre que, dit sigui de pas, no es poden ni veure.
Un guió molt quotidià que qualsevol dels espectadors que vegin l’obra -programada dins de la 47a Temporada de Teatre- trobaran molt habitual, i fins i tot potser que ho hagin viscut de prop o bé de forma directa. “S’expliquen coses amb les que es pot identificar tothom”, explica Teruel que va entrar al teatre de la mà de Josep Maria Flotats quan aquest la va veure als anys 90 interpretar una cançó en un dels molts programes que va presentar Àngel Casas. És per aquesta raó que Teruel se sent molt còmoda en el paper, perquè no només actua sinó que canta i les cançons s’incardinen dins de la història.
És el primer cop que actua a Andorra com a actriu, però assegura que “el públic s’ho passarà molt bé perquè el conjunt de l’obra és molt complert”. És més, la Mone Teruel s’atreveix a assegurar que “flipareu i ho recomanareu”, no sense puntualitzar amb humor que “estic posant unes expectatives altíssimes”.
Potser, pel fet que fa molts anys que no ve a Andorra, abans d’acabar la conversa telefònica ens pregunta si fa fred. El cronista la tranquil·litza i li assegura que, pel moment una mica al matí i cap al tard, però res de l’altre món. Però també sabent del cert que, allà on estarà ella a partir de dos quarts de deu del vespre, segur que no en tindrà gens ni mica.
