Quan un està davant d’ell li venen a la ment algunes de les moltíssimes proeses que va oferir a les tardes del juliol com ara la impressionat pujada a La Plagne del 1995 en què va imprimir un ritme infernal i va anar despenjant a tothom, o la brutal contrarellotge de Luxemburg al 1992 quan va deixar bocabadats a propis i estranys doblant a molts corredors i fent un temps sobrehumà que li va servir per ser anomenat L’extraterrestre. També un recorda la humilitat i la senzillesa que mostrava per la televisió que l’engrandien encara més i que continua mantenint intactes. El cronista en pot donar fe. L’entrevista no està concertada, però accedeix amablement i amb immediatesa a la petició al mateix cim del coll de la Gallina, on només arribar la gent se li apropa per fer-se fotos i dir-li quant els va fer gaudir mentre ell va ser professional del ciclisme. Tímid però proper, Miguel Indurain, un dels millors esportistes de la història, parla amb el Comú de Sant Julià de Lòria amb motiu de la seva participació en la I Marxa Joaquim Rodríguez Oliver.
- Ara fa tot just 20 anys que va guanyar el seu cinquè Tour de França i ara està a Andorra per córrer una marxa cicloturista. Com recorda aquells anys?
“Va ser un temps de professional en què lluitava per les curses, el Tour, La Vuelta, etcètera. Ara continuo anant en bici com a aficionat i participo en algun esdeveniment de tant en tant”.
- Andorra ofereix més possibilitats als ciclistes?
“Sempre he vingut a Andorra quan era professional en curses com ara la Volta a Catalunya i també a nivell individual per preparar-me en vistes a curses com ara el Tour. El cert és que Andorra ofereix recorreguts molt macos i per això molta gent s’ha establert aquí per poder entrenar. Al món de la bici has d’entrenar tots els dies i és important estar en contacte amb la muntanya. A més, hi ha bon ambient, bona gastronomia i al final els corredors intenten buscar les millors condicions per rendir al màxim”.
- Què li ha semblat el recorregut de La Purito?
“He triat fer la marxa llarga i ho fet amb tranquil·litat perquè ara, més que fer un bon temps, l’important és arribar. Lo bo de les marxes cicloturistes és que si no vas bé en el recorregut triat pots acollir-te a un de més curt”.
- A què es dedica en l’actualitat?
“Visc a Pamplona i no estic relacionat amb el món del ciclisme professional. Tinc una empresa i faig coses relacionades amb la publicitat, però continuo gaudint de la bicicleta”.
- En els darrers anys el ciclisme ha estat molt present en els mitjans degut als nombrosos i sonats casos de dopatge. Suposo que com a ex-professional li sap greu?
“Sí. Han estat anys molt complicats per al ciclisme. És un esport en què hi ha normes molt exigents i bones per a l’esportista i els casos de dopatge han tacat molt la imatge del nostre esport. Poc a poc ens anem recuperant i espero que tot torni a una estabilitat. Sobre tot pels equips perquè a Espanya ara no n’hi ha molts i és important que els joves que estan treballant tinguin sortides a nivell professional”.
- I no té la sensació que el ciclisme ha estat una mica el focus d’atenció i el boc expiatori del dopatge quan a d’altres esports també s’han donat casos?
“Els demés esports no et puc dir com estan. Al ciclisme sí que sé que hi ha unes normes molt estrictes i rigoroses. Va haver casos en la seva època i van fer molt de mal, però l’important és que entre tots: corredors, equips, organitzacions... estiguin treballant en bona direcció i a veure si dóna bons resultats”.
- Com veu el ciclisme actual. Contador, Froome, Quintana són molt bons, però creu que poden arribar al seu nivell o el d’altres campions com Hinault, Merckx, Anquetil...?
“El ciclisme ha canviat força. Ara és molt més internacional perquè en la meva època tot el que es corria es feia a Europa i se sortia molt poc. Ara, es va a Sud-amèrica, Estats Units, Austràlia, Xina... s’ha obert molt tot. Però el cert és que hi ha molt bons corredors i bons esportistes. La prova és que en aquest darrer Tour només cal veure la quantitat de corredors que han estat optant a la victòria. I a nivell nacional tenim bons representants; està Contador, Joaquín [en referència al Purito], Valverde... Però l’important és que vinguin generacions noves per mantenir aquest nivell”.
- Tinc entès que un dels seus fills li ha seguit els passos i també corre en bicicleta?
“Va començar amb el futbol i d’altres esports, però em va dir que volia anar en bici i ara està lluitant per fer-se un forat en el camp professional”.
- El proper dia 2 de setembre es disputa a Andorra l’etapa reina de la Vuelta Ciclista a España i, per la seva duresa, tothom espera que sigui d’aquelles que fan afició. Ho seguirà?
“No sé si podré venir a veure-la en directe, però sinó per la televisió no me la perdré. La veritat és que és una etapa espectacular després d’un dia de descans, però el recorregut és el que és i ja dependrà dels ciclistes si es dediquen a donar espectacle o no. Terreny tenen i pot ser una etapa molt bonica”.
- De tots els seus rivals, Rominger, Zülle, Bugno, Ugrumov, Berzin, Chiapucci... Quin va ser el més complicat de vèncer?
“Cadascú al seu nivell. Bugno anava molt bé, però potser tenia una mentalitat més fluixa. Chiapucci era molt combatiu. Rominger era molt fort però li afectava molt la calor. Jo crec que aquests tres van ser els més durs”.
