“Quina ha estat la virtut, la qualitat o la casualitat que ha fet de Canòlich l’aixopluc de la Mare de Déu que porta el seu nom?”. Aquest és un dels fragments del llibret que el Comú de Sant Julià de Lòria edita cada any amb motiu de la diada de la patrona de la parròquia i que enguany està centrat en el devenir de Canòlich des del segle XIII.
Un formidable treball de recerca dut a terme per les treballadores de l’administració comunal, Laia Farrés i Teresa Rodrigo que ha derivat en una exposició oberta al públic de l’abundant documentació que han trobat. Totes dues s’han submergit durant setmanes molt intenses de treball en la consulta de documents únics que obren en poder de l’arxiu comunal i que els han resultat no poc xocants per les dades que revelen.
El resultat ens transmet que des de l’any 1214, Canòlich era una terra de colons que facilitava el pas des del sud cap a terres franceses i mantenia estrets lligams amb la veïna i rica Civís a la qual abastien amb els productes que conraven. A la mostra es poden veure documents, estris, monedes, armes, utensilis diversos i com no, una talla de la Verge de Canòlich cedida “ad hoc” per una família de la parròquia.
En l’acte d’inauguració de l’exposició a Casa Comuna, la cònsol major de la parròquia, Montserrat Gil ha destacat que la mostra “posa llum a una època molt important de la història dels lauredians i a tot el que envolta a la nostra patrona”. Igualment, la cònsol ha agraït la feina feta a les autores i a tots els que han col·laborat”. Parlant purament del què es pot trobar en visitar l’exposició, Teresa Rodrigo ha explicat que “potser el document més destacable és un pergamí que és un trasllat d’una acta notarial del segle XIII”. Aquest és el més antic en poder del Comú, però hi ha referències anteriors en la bibliografia del pare Cebrià Baraut.
El ser una terra de colons va influir de forma decisiva en el nom i la seva evolució, ja que inicialment apareix com col de Coloneg, desprès Choloneg per passar a Conolech i a l’actual Canòlich. En aquest sentit, l’arxivera comunal, Laia Farrés ha explicat que “el primer document que fa referència al topònim de Canòlich és un pergamí del 1509 sobre una delimitació de terres. “Jo convido a tothom que llegeixi el monogràfic perquè són set segles de tradició”, assegura Teresa Rodrigo.
De fet, en ell s’explica que no va ser fins al 1903 que el Comú va decidir per votació popular que el darrer dissabte de maig sigui festiu, es faci l’aplec, la litúrgia i es distribueixin els pans de lliura.Una tradició que s’ha mantingut en el temps. La mostra es pot visitar a Casa Comuna del 28 de maig al 5 de juny de les cinc a les vuit de la tarda i el monogràfic es pot llegir íntegrament entrant al web www.santjulia.ad
