Pujar a Canòlich el dia de la festivitat de la Mare de Déu és més que una tradició. Des de primeríssima hora del matí, la corrua de gent que enfila el camí cap al santuari, lauredians i també gent d’altres indrets del país, és incessant.
Amb la família, amb els amics, amb els animals de companyia, a peu, en bicicleta, amb moto, en cotxe o amb l'autobús que el Comú ha posat a disposició dels lauredians, l’important és arribar a Canòlich i gaudir de la diada. Com mana la tradició, se succeeixen les estampes típiques de festivitat: peregrins pujant a peu, resant, posant ciris a la Verge...
Després de l’aviada de coets de les 8h, els més matiners han pogut assistir a la missa de les 10h que mossèn Pepe Chispert ha oficiat al santuari. Per capacitat i manca d’espai, la de les 12h es traslladarà a l’exterior de la capella, sota un envelat que el Comú ha instal·lat amb cura aquesta setmana.
Després, arribarà un dels moments més significatius i multitudinaris de la diada: la benedicció i repartiment dels pans de Canòlich.
