Escultura en ple volum de santa Teresa de Lisieux, coneguda també com a Teresa del Nen Jesús, de la Santa Faç o com a santa Teresina (no s’ha de confondre amb Santa Teresa de Jesús o d’Àvila, que era carmelita descalça com ella). D’ella es coneixen diversos retrats, inclús fotogràfics.
La imatge de santa Teresa de Lisieux, conservada a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, és de les que s’anomena d’Olot, perquè és del tipus que es fabriquen als tallers d’Olot. El primer obrador de sants que es va fundar en aquesta ciutat va ser el d’ «El Arte Cristiano», l’any 1880. Progressivament, se’n van anar obrint de nous, fins a arribar a haver-n’hi més de trenta i van treballar-hi més de 1.500 persones a la vegada.
Les imatges religioses que es feien en aquests tallers olotins es feien per emmotllament amb pasta fusta, que és un material típic d'Olot consistent en una barreja d'escaiola, guix, cola de conill, coles sintètiques, blanc d'Espanya i aigua, a partir de models originals d'escultors de renom. Tenen ulls de vidre i es decoren amb pintura a l'oli, seguint els models del conegut art de Sant Sulpice, originari de París.
Santa Teresa de Lisieux (Alençon 1873-Lisieux 1897), va ingressar al convent carmelita de Lisieux (França), quan tenia quinze anys i va morir-hi, de tuberculosi, quan en tenia vint-i-quatre. Abans de morir va escriure la seva biografia titulada «La història d’una ànima».
A l’església parroquial de Sant Julià de Lòria se l’ha representat de cos sencer, dempeus i nimbada. La santa vesteix l’hàbit de la congregació carmelitana (túnica marró i un mantell blanc). El seu atribut principal és el crucifix que sosté amb les dues mans i les roses que fan referència a una frase de la seva biografia que deia, «després de la meva mort faré ploure roses».
Aquesta santa, una de les més invocades, va ser beatificada l’any 1923, canonitzada dos anys més tard i proclamada Doctora de l’església Universal, l’any 1997. La seva festivitat se celebra el dia 1 d’octubre.
A Lisieux hi ha una basílica monumental, sota la seva advocació, que s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge.
Escultura en pleno volumen de Santa Teresa de Lisieux, conocida también como Teresa del Niño Jesús, de la Santa Faz o como santa Teresina (no debe confundirse con Santa Teresa de Jesús o de Ávila, que era carmelita descalza como ella). De ella se conocen varios retratos, incluso fotográficos.
La imagen de Santa Teresa de Lisieux, conservada en la iglesia parroquial de Sant Julià de Lòria, es de las que se llama de Olot, porque es del tipo que se fabrican en los talleres de Olot. El primer obrador de santos que se fundó en esta ciudad fue el de «El Arte Cristiano», en 1880. Progresivamente, se fueron abriendo nuevos obradores, hasta llegar a haber más de treinta en los que trabajaron más de 1.500 personas a la vez.
Las imágenes religiosas que se hacían en estos talleres olotenses se hacían por moldeo con pasta madera, un material típico de Olot, que consiste en una mezcla de escayola, yeso, cola de conejo, colas sintéticas, blanco España y agua, a partir de modelos originales de escultores de renombre. Tienen ojos de cristal y se decoran con pintura al óleo, siguiendo los modelos del conocido arte de San Sulpice, originario de París.
Santa Teresa de Lisieux (Alençon 1873-Lisieux 1897), ingresó en el convento carmelita de Lisieux (Francia), cuando tenía quince años y murió allí, de tuberculosis, a los veinticuatro. Antes de morir escribió su biografía titulada «La historia de un alma».
En la iglesia parroquial de Sant Julià de Lòria se le ha representado de cuerpo entero, de pie y nimbada. La Santa viste el hábito de la congregación carmelitana (túnica marrón y un manto blanco). Su atributo principal es el crucifijo que sostiene con las dos manos y las rosas que hacen referencia a una frase de su biografía que decía, «después de mi muerte haré caer una lluvia de rosas».
Esta Santa, una de las más invocadas, fue beatificada en 1923, canonizada dos años más tarde y proclamada Doctora de la iglesia Universal, en 1997. Su festividad se celebra el día 1 de octubre.
En Lisieux hay una basílica monumental, bajo su advocación, que se ha convertido en un lugar de peregrinación.
Sculpture en plein volume de Sainte Thérèse de Lisieux, également connue sous le nom de Thérèse de l'Enfant-Jésus ou de la Sainte-Face (à ne pas confondre avec Sainte Thérèse de Jésus ou d'Ávila, qui était comme elle une carmélite aux pieds nus). Plusieurs portraits d'elle sont connus, dont certains portraits photographiques.
L'icône de Sainte Thérèse de Lisieux, conservée dans l'église de Sant Julià de Lòria, fait partie de celles appelées d’Olot, car c'est le type réalisé dans les ateliers d'Olot. Le premier atelier de saints fondé dans cette ville fut "El Arte Cristiano" (L’Art Chrétien), en 1880. Progressivement, de nouveaux ateliers furent ouverts, jusqu'à en compter plus d'une trentaine dans lesquels travaillaient plus de 500 personnes.
Les icônes religieuses réalisées dans ces ateliers d'Olot étaient réalisées par moulage avec de la pâte de bois, un matériau typique d'Olot, composé d'un mélange de plâtres, de colle de peau de lapin, de colles synthétiques, de blanc d'Espagne et d'eau, à partir de modèles originaux de célèbres sculpteurs. Ils ont des yeux de verre et sont décorés à la peinture à l'huile en suivant les modèles de l'art de Saint Sulpice originaire de Paris.
Sainte Thérèse de Lisieux (Alençon 1873-Lisieux 1897) entra au couvent des Carmélites de Lisieux (France) à l'âge de quinze ans et y mourut de tuberculose à l'âge de vingt-quatre ans. Avant de mourir, elle a écrit sa biographie intitulée «L'histoire d'une âme».
Dans l'église de Sant Julià de Lòria, elle est représentée dans sa totalité, debout et auréolée. La Sainte porte l'habit de la congrégation des Carmélites (tunique brune et voile blanc). Son principal attribut est le crucifix qu'elle tient à deux mains et les roses qui font référence à une phrase de sa biographie : "après ma mort, je ferai tomber une pluie de roses".
Cette Sainte, l'une des plus invoquées, fut béatifiée en 1923, canonisée deux ans plus tard et proclamée Docteur de l'Église universelle en 1997. Sa fête est célébrée le 1er octobre.
À Lisieux se trouve une basilique monumentale, qui lui est dédiée, devenue un lieu de pèlerinage.
A full-length sculpture of Saint Thérèse of Lisieux, also known as Saint Thérèse of the Child Jesus and the Holy Face or the Little Flower (not to be confused with her fellow Discalced Carmelite, Saint Thérèse of Jesus or of Avila). There are several portraits of her, including photographs.
The image of Saint Thérèse of Lisieux kept in the Sant Julià de Lòria parish church is one of those known as an ‘Olot image’, because it is of the type made in the workshops of this town in Catalonia. The first saints’ workshop in Olot was called "El Arte Cristiano" and was founded in 1880. Gradually, new workshops were opened, until there were more than thirty, with more than 1,500 people working in them at any one time.
The religious images made in the Olot workshops were moulded with wood paste, a typical local material consisting of a mixture of plaster, gypsum, rabbit glue, synthetic glue, calcium carbonate and water, based on original models by renowned sculptors. They have glass eyes and are decorated with oil paint, following the models of the well-known art of Saint Sulpice, originally from Paris.
Saint Thérèse (Alençon 1873 - Lisieux 1897) entered the Carmelite convent in Lisieux (France) when she was fifteen years old and died there of tuberculosis at the age of twenty-four. Before dying she wrote her memoir "Story of a Soul".
In the parish church of Sant Julià de Lòria she is depicted full-length, standing and with a halo. The saint wears the habit of the Carmelite congregation (brown tunic with a white cloak). Her main attribute is the crucifix she holds in both hands and the roses that refer to a phrase in her memoir which says, "After my death I will make a shower of roses fall upon the world".
This saint, one of the most invoked, was beatified in 1923, canonised two years later and proclaimed a Doctor of the Universal Church in 1997. Her feast day is celebrated on 1 October.
In Lisieux there is a monumental basilica dedicated to her which has become a place of pilgrimage.