Retaule barroc tallat en fusta, policromat i daurat, fet per Isidre Clusa i el Mestre de Santa Llúcia, a excepció de la imatge de la Immaculada. Segons Joan Bosch i Francesc Miralpeix, investigadors de la Universitat de Girona, aquesta imatge és més tardana i, probablement, dataria de final del segle XVIII.
A l’Arxiu Nacional d’Andorra es conserva el contracte, datat del 21 de març de 1686, on consta que Isidre Clusa, escultor natural d’Oliana i amb taller a la Seu d’Urgell, es compromet a construir un retaule de la Immaculada per a la parròquia de Sant Julià d’Andorra.
De fet, l’anàlisi estilística del retaule ho confirma: els caps i les mans grans, les limitacions a l’hora de representar les anatomies de les figures, la simplicitat dels escenaris, entre altres coses, són característiques formals d’aquest escultor. El dosser corb acabat amb pinacles i cresteries ja apareix al retaule del Carme de la parroquial d’Encamp, un retaule sortit també de les mans d’Isidre Clusa, i en el qual també usa l’ordre salomònic.
Aquest retaule, de cos únic, s’estructura verticalment en predel·la, pis i àtic. Està situat al segon altar lateral esquerre de l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.
Totes les representacions de la predel·la són en relleu. Al costat esquerre (des del punt de vista de l’espectador) hi trobem sant Isidre, patró dels pagesos, al costat dret sant Francesc d’Assís, defensor del dogma immaculista i, al mig, escenes de les vides d’ambdós sants.
Segons el dogma immaculista, Maria, és l’única concebuda sense pecat original d’entre tots els descendents d’Adam i Eva. És a dir, fou concebuda sense pecat en el ventre de la seva mare, santa Anna (se l’eximí del pecat original perquè, abans de la Creació, ja fou elegida per encarnar a Crist).
Al costat esquerre del primer pis, hi ha una figureta en relleu de Maria Magdalena amb el gerro dels ungüents.
Al mig, la talla de ple volum de la Immaculada emmarcada per columnes salomòniques dobles, decorades amb pàmpols i raïms (elements de simbologia eucarística que es completen amb els pelicans del guardapols). La imatge respon a la iconografia establerta durant la Contrareforma. La Mare de Déu està dempeus sobre una lluna minvant amb les extremitats cap amunt i es recolza en un feix de núvols, la qual cosa ens indica que està en un àmbit celestial. S’ha representat com una dona jove, de cabells llargs, té les mans unides en pregària a l'altura del pit, està aixafant el cap del dimoni i, al voltant del cap, duu una aurèola de dotze estels...).
Al costat dret, hi veiem una figureta en relleu de Santa Llúcia, que mostra la safata amb els dos ulls que li van arrencar.
A l’àtic, a banda i banda del dosseret semicircular rematat amb cresteries, hi ha una figureta de ple volum. La del costat esquerre és sant Jaume i la del dret, sant Joan.
Retablo barroco tallado en madera, policromado y dorado, hecho por Isidre Clusa y el Maestro de Santa Llúcia, a excepción de la imagen de la Inmaculada. Según Joan Bosch y Francesc Miralpeix, investigadores de la Universidad de Girona, esta imagen es más tardía y, probablemente, dataría de finales del siglo XVIII.
En el Archivo Nacional de Andorra se conserva el contrato, fechado del 21 de marzo de 1686, donde consta que Isidre Clusa, escultor natural de Oliana y con taller en La Seu d'Urgell, se compromete a construir un retablo de la Inmaculada para la parroquia de Sant Julià d'Andorra.
De hecho, el análisis estilístico del retablo lo confirma: las cabezas y las manos grandes, las limitaciones a la hora de representar las anatomías de las figuras, la simplicidad de los escenarios, entre otras cosas, son características formales de este escultor. El dosel curvo acabado con pináculos y cresterías ya aparece en el retablo del Carmen de Encamp, un retablo salido también de las manos de Isidre Clusa, y en el que también usa el orden salomónico.
Este retablo, de cuerpo único, se estructura verticalmente en predela, piso y ático. Está situado en el segundo altar lateral izquierdo de la iglesia parroquial de Sant Julià de Lòria.
Todas las representaciones de la predela son en relieve. En el lado izquierdo (desde el punto de vista del espectador) encontramos a San Isidro, patrón de los campesinos, en el lado derecho a San Francisco de Asís, defensor del dogma inmaculista y, en medio, escenas de las vidas de ambos santos.
Según el dogma inmaculista, María, es la única concebida sin pecado original de entre todos los descendientes de Adam y Eva. Es decir, fue concebida sin pecado en el vientre de su madre, Santa Anna (se la eximió del pecado original porque, antes de la Creación, ya fue elegida para encarnar a Cristo).
En el lado izquierdo del primer piso, hay una figurita en relieve de María Magdalena con el jarro de los ungüentos.
En medio, la talla de pleno volumen de la Inmaculada enmarcada por columnas salomónicas dobles, decoradas con pámpanos y uvas (elementos de simbología eucarística que se completan con los pelícanos del guardapolvo). La imagen responde a la iconografía establecida durante la Contrarreforma. La Virgen está de pie sobre una luna menguante con las extremidades hacia arriba y se apoya en un haz de nubes, lo que nos indica que está en un ámbito celestial. Se ha representado como una mujer joven, de cabello largo, tiene las manos unidas en plegaria a la altura del pecho, le aplasta la cabeza al demonio y, alrededor de la cabeza, lleva una aureola de doce estrellas...).
En el lado derecho, vemos una figurita en relieve de Santa Lucía, que muestra la bandeja con los dos ojos que le arrancaron.
En el ático, en ambos lados del dosel semicircular rematado con cresterías, hay una figurita de pleno volumen. La del lado izquierdo es San Jaime y la del derecho, San Juan.
Retable baroque sculpté en bois, polychromé et doré, réalisé par Isidre Clusa et le Maître de Santa Llúcia, à l'exception de l'icône de l'Immaculée. D’après Joan Bosch et Francesc Miralpeix, chercheurs à l'Université de Gérone, cette icône est plus tardive et date probablement de la fin du XVIIIe siècle.
Le contrat, daté du 21 mars 1686 et conservé aux Archives nationales d'Andorre, indique qu'Isidre Clusa, sculpteur d'Oliana et ayant un atelier à La Seu d'Urgell, s'engage à construire un retable de l'Immaculée Conception pour la paroisse de Sant Julià d'Andorre.
En effet, l'analyse stylistique du retable le confirme : les têtes et mains de grandes dimensions, les limitations dans la représentation de l'anatomie des personnages, la simplicité des décors, entre autres, sont des caractéristiques formelles de ce sculpteur. Le dais incurvé terminé par des pinacles et des crêtes apparaît dans le cas du retable de Carmen d’ Encamp, un retable également créé par Isidre Clusa, et pour lequel l'ordre salomonique est également utilisé.
Ce retable, à corps unique, est structuré verticalement en prédelle, étage et attique. Il est situé sur le deuxième autel latéral gauche de l'église de Sant Julià de Lòria.
Toutes les représentations de la prédelle sont en relief. Sur le côté gauche (du point de vue du spectateur) nous trouvons Saint Isidore, patron des paysans, sur le côté droit Saint François d’Assise, défenseur du dogme de l’immaculée conception, et, au milieu, des scènes de la vie des deux saints.
D’après le dogme de l’immaculée conception, Marie est la seule conçue sans péché originel parmi tous les descendants d'Adam et Ève. C'est-à-dire qu'elle a été conçue sans péché dans le ventre de sa mère, Sainte Anne (exemptée du péché originel car, avant la Création, elle avait déjà été choisie pour incarner le Christ).
Sur le côté gauche du premier étage se trouve une figurine en relief de Marie-Madeleine avec le vase d'onguents.
Au milieu, la sculpture en plein volume de l'Immaculée encadrée de doubles colonnes salomoniques, décorées de sarments et de raisins (éléments de la symbologie eucharistique complétés par les pélicans du garde-poussière). L'icône répond à l'iconographie établie lors de la Contre-Réforme. La Vierge est debout sur une lune décroissante, aux extrémités relevées vers le haut et s’appuie sur un faisceau de nuages, ce qui nous indique qu'elle est dans un royaume céleste. Elle a été représentée comme une jeune femme, aux cheveux longs, ses mains sont jointes en prière au niveau de la poitrine, elle écrase la tête du démon et, autour de sa tête, elle porte une auréole de douze étoiles...).
Sur le côté droit, nous apercevons une figurine en relief de Sainte Lucie, montrant le plateau où gisent ses yeux qui lui furent arrachés.
Sur l’attique, de part et d'autre du dais semi-circulaire surmonté d'un écusson, se trouve une figurine en plein volume. Celui de gauche est Saint Jacques et celui de droite, Saint Jean.
A baroque altarpiece carved in wood, polychromed and gilded, made by Isidre Clusa and the Master of Santa Llúcia, except for the image of the Immaculate Conception. According to the University of Girona researchers Joan Bosch and Francesc Miralpeix, this image is later and probably dates from the end of the eighteenth century.
The National Archive of Andorra preserves the contract, dated 21 March 1686, stating that Isidre Clusa, a sculptor from Oliana with a workshop in La Seu d'Urgell, undertakees to build an altarpiece of the Immaculate Conception for Sant Julià d'Andorra parish church.
In fact, a stylistic analysis of the altarpiece confirms this: the large heads and hands, the limitations in representing the anatomy of the figures and the simplicity of the settings are some of the formal characteristics of this sculptor. The curved canopy finished with pinnacles and crests had already appeared in the altarpiece of Carme d'Encamp, also made by Isidre Clusa where he again used the order of Solomon.
This single-piece work is vertically structured into predella, level and attic. It is located on the second altar on the left side of Sant Julià de Lòria parish church.
All the representations on the predella are in relief. On the left (from the viewer's point of view) we find Saint Isidore, patron saint of farmers; on the right, Saint Francis of Assisi, defender of the immaculist dogma; and, in the middle, scenes from the lives of the two saints.
According to the immaculist dogma, Mary was the only person conceived without original sin from among all the descendants of Adam and Eve. That is, she was conceived free of sin in the womb of her mother, Saint Anne (she was exempted from original sin because, before Creation, she had already been chosen to incarnate Christ).
On the left side of the first level there is a figurine in relief of Mary Magdalene with the jar of ointment.
In the middle is the statue in the round of the Immaculate Conception framed by two Solomonic columns and decorated with branches and grapes (Eucharistic symbols complemented by the pelicans of the canopy). The image corresponds to the iconography established during the Counter-Reformation. The Virgin is standing on a waning moon with her limbs facing upwards and supported on a cloud, indicating she is in a celestial realm. She is depicted as a young woman with long hair, her hands clasped in prayer at chest level, crushing the devil's head and wearing a halo of twelve stars.
On the right we see a relief figurine of Saint Lucy, showing the tray with her eyes plucked out.
In the attic, there are small statues in the round on either side of the crest-topped semicircular canopy. The one on the left is Saint James, whilst the one on the right is Saint John.