1.- Les guerres en terres lauredianes
Si consultem a les actes dels consells de Comú que es conserven a l’arxiu del Comú de Sant Julià de Lòria, trobarem que la paraula “guerra” gairebé no hi apareix. Ho fa concretament, dues vegades l’any 1656, i això amb motiu de les despeses de manteniment de soldats que s’estaven a Sant Julià de Lòria.
Aquesta circumstància no és deguda a l’absència de guerres, a la tantes vegades esmentada “pau” que suposem que ha imperat pels segles dels segles a Andorra. Les guerres ens han passat per sobre com a qualsevol altre poble del món occidental. Els segles XVI i XVII van tenir un marcat ambient bèl·lic i moltes cases de Sant Julià de Lòria van acollir soldats i cavalcadures. El poble lauredià va pagar impostos per mantenir les tropes i els bandolers van trobar refugi a les valls andorranes durant els segles XVI i XVII.
Durant els anys 1659 i 1690 per exemple, es van fer pagaments a un comandant, de cognom Alba, a qui es va demanar protecció per la parròquia i per les expedicions comercials cap a la Ribera i Cardona on s’anava a buscar sal, carn salada, draps i mercaderies diverses.
Pocs anys després, amb l’esclat de la guerra de Successió espanyola (1705-1713) que va enfrontar els partidaris de Felip V i els de l’Arxiduc Carles d’Àustria, Andorra va haver de fer importants pagaments a l’exèrcit francès. Aquests pagaments van afectar fortament l’economia de les poblacions andorranes. Sant Julià de Lòria va continuar pagant grans quantitats fins i tot ja acabada la guerra, el 1716. La parròquia laurediana va quedar molt endeutada durant un bon grapat d’anys i segurament més afectada que les altres a causa d’un episodi que relatem tot seguit.
2.- El fuseller més car de la Història
Al llarg de 1705, quadrilles de miquelets recorrien el país exigint als governs locals que canviessin de rei i prestessin obediència a l’Arxiduc Carles d’Àustria. Ja entre 1707 i 1713 tot el territori de l’Urgellet i les valls de la Cerdanya es van convertir en front de guerra. De retruc, Andorra es va veure immersa en els moviment de tropes i les pressions sobre la població civil. Com totes les poblacions afectades, Sant Julià de Lòria va intentar garantir la seva supervivència adaptant-se a les circumstàncies que semblaven més favorables.
En un moment donat de la Guerra de Successió, per explicar-ho fàcilment, la Seu d’Urgell i Castellciutat estaven dominats per les tropes austriacistes mentre que Puigcerdà i Bellver estaven a mans de les tropes borbòniques franceses. I Sant Julià de Lòria al mig, amb soldats anant i venint de banda i banda. En un moment donat va aparèixer a la població laurediana un fuseller borbònic. Les autoritats comunals van considerar que el més prudent era seguir les ordres del governador de la Seu i entregar-li el fuseller francès. Mala idea. Molt mala idea.
Ja cap al final de la guerra que havia de donar la victòria a Felip V, concretament l’any 1713 l’exèrcit francès instal·lat a Puigcerdà sota les ordres d’Antonio Gandolfo decideix taxar les valls d’Andorra amb diferents impostos.
Puigcerdà i Bellver s’havien fortificat des del 1707. Com consta en les memòries del Duc de Noailles, calia fortificar les posicions de Puigcerdà i Bellver per dominar la zona. Al seu parer, uns treballs importants, molt difícils a causa dels rigors dels mal temps i per la manca d’enginyers però que no costarien diners al rei de França, “no coûteront rien au Roi” (Catàleg de l'exposició "Entre Àustries i Borbons. La Guerra de Successió a la Cerdanya i l'Urgellet", Ajuntament de Puigcerdà i Ajuntament de la Seu d'Urgell, 2014).
El 1713 es va decidir enderrocar aquestes fortificacions i aquesta operació també havia de resultar gratuïta per Lluís XIV.
El 17 de juliol d’aquell any Antoni Gandolfo, governador de la Seu d’Urgell, envia una carta al Consell de la Vall on demana 3.500 francs per les despeses de destrucció dels fort de Puigcerdà i de Bellver.
Per tal de decidir com afrontar la situació, el Comú lauredià convoca una sessió de consell el dia 21 de juliol següent. La carta en qüestió porta un aclariment que preocupa molt el Comú: la parròquia de Sant Julià de Lòria ha de fer front a la meitat de la despesa per haver entregat el fuseller francès als austriacistes. Es resol que dos emissaris del Comú, Isidro Areny i Josep Areny es trobin amb l’auditor de la plaça de Castellciutat així com amb el general Moragues per mirar si els poden “restituir” el fuseller i així apaigavar els ànims del governador de Puigcerdà i que els rebaixessin l’import del pagament.
El dia 24 de juliol següent es reuneix el consell de Comú, que confia en l’èxit de la negociació prop del general Moragues i pensen en la manera de trobar 600 francs.
El dia 30 de juliol ja s’havien trobat el 600 francs i es decideix pagar la 6a part dels 3500 francs que Puigcerdà havia imposat a les valls d’Andorra per subvenir a les despeses de l’enderroc del fort Adrià. S’encarrega a Isidro Areny que porti els diners als governador Antonio Gandolfo.
El dia 4 d’agost següent, deduïm que les negociacions amb el general Moragues no havien prosperat i no s’havia produït el retorn del fuseller ja que Isidro Areny informa que Antonio Gandolfo no vol rebaixar l’aportació de Sant Julià de Lòria i per tant, cal abonar 1750 francs (en altres documents es parla de lliures franceses). S’encomana doncs a Isidro Areny i Julià Pal Molines que cerquin els diners.
Reprenem aquí el què ens diu el llibre coordinat per Jordi Guillamet “Andorra”: “Els pagaments a l’exèrcit francès es van anar repetint fins al final de la guerra (de Successió), amb xifres cada cop més altes, i sense que les protestes i les negociacions portades a terme pels representants del Consell ho poguessin evitar. Per a poder fer-hi front, tant el Consell de la Terra com els diferents comuns van haver de demanar diners a crèdit als propietaris més forts del país. En algunes parròquies el retorn d’aquests crèdits no es va poder fer efectiu fins una vintena d’anys més tard, i els pagaments dels interessos, repartits per igual entre totes les cases, va ser motiu d’una forta conflictivitat social.” (Guillamet Anton, Jordi, Andorra Nova Aproximació a la Història d'Andorra, Institut d'Estudis Andorrans i Revista Altaïr SL, Andorra i Barcelona, 2009, p.131.)
No va resultar fàcil recollir 1.750 lliures franceses o francs. A les actes no trobem cap més entrada sobre el tema fins el 17 de gener de 1715. En ella es recull que el notari Josep Areny havia d’entregar al Comú un rebut d’Antoni Gandolfo per valor de 1750 lliures franceses basat en el document que el Comú havia signat amb el notari de Puigcerdà, Domingo Martí i Aldran.
3.- Laurèdia paga
Finalment, el dia 9 de setembre de 1716 el Comú va demanar còpia del rebut corresponent a 1750 lliures fet pel notari Domingo Martí Aldran, notari de Puigcerdà, a nom d’Isidro Areny, que actua en nom de la universitat de Sant Julià de Lòria per entregar a Antoni Gandolfo.
La quantitat, recordem, és a compte del 3.500 francs taxats a les valls d’Andorra per la demolició del Fort Adrià de Puigcerdà. Tot i que en les actes es parla quasi exclusivament de la fortificació de Puigcerdà, hem de tenir present que també es tractava de la fortificació de Bellver.
Durant unes excavacions arqueològiques fetes a la plaça de la Call de Puigcerdà van aparèixer restes del fort quina destrucció tants diners va costar a la parròquia laurediana. La construcció d’un aparcament soterrat, fa uns anys, acabà de destruir-ho del tot.
