Al Pirineu, quan la calor es fa difícil d’aguantar, sabem que existeix la possibilitat que el cel es torni fosc i els llamps i els trons facin tremolar les valls.
Pluges torrencials i calamarsades buiden els carrers i aturen la circulació. Un cop ha passat, l’aire queda net i fresc i la vida continua. Qui es dedica a l’agricultura, és clar, ho veu passar amb preocupació pels efectes que la calamarsa pugui tenir sobre allò que té plantat.
Si parlem de Sant Julià de Lòria fent servir el pretèrit imperfet, hem de retrocedir a un temps en què el conreu del camp era la forma de vida majoritària. Una tempesta de calamarsa significava pèrdues molt importants pel conjunt de la població.
1.- Els comunidors i les pregàries
Al Prepirineu i al Pirineu podem trobar petites construccions anomenades comunidors. També es coneixen amb el nom de conjuradors. S’hi aixoplugava el sacerdot que conjurava amb oracions les tempestats i les pedregades. També s’hi podien celebrar rogatives quan hi havia sequeres o per demanar protecció per les collites. Se’ls atorga un origen pagà que hauria estat recreat per l’església catòlica.
L’església parroquial de Sant Julià de Lòria en tenia un. Va ser enderrocat l’any 1974 amb les obres d’ampliació. Afortunadament es conserven a l’Arxiu Nacional unes fotografies de Fèlix Peig que ens permeten veure com era.
Comunidor de l’església de Sant Julià de Lòria. Sense data Autor: Fèlix Peig. Arxiu Nacional.
Com podem apreciar en la foto, son construccions simètriques i sòlides, en principi obertes als quatre vents, fetes de pedra amb teulada de llosa a quatre vessants. Ja fa segles que estan en desús. En el cas de Sant Julià de Lòria, en el moment de la seva construcció és molt probable que el comunidor estigués, com era habitual, obert cap als quatre punts cardinals. Més tard, amb la construcció d’habitatges al carrer Cavallers (antic carrer Palau), una de les façanes va quedar tapada. Les obertures permetien al sacerdot orientar-se cap al punt per on venien els núvols en el cas de tempesta.
Comunidor de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino.
Comunidor de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp.
Aquest recull de normatives del Comú de Sant Julià de Lòria és una mostra del que passava en la gran majoria de poblacions europees. Al llarg del període que hem visitat breument a través de les actes comunals, es va desenvolupar una presa de consciència per part de les societats occidentals que la salut i la malaltia eren qüestions que calia resoldre amb decisions col·lectives.
Conjurador o comunidor de Serrallonga. Rémy Michelin.
Un dels últims comunidors conservats i potser el més conegut és el de Serralonga, al Vallespir, Catalunya Nord.
En el cas de Serralonga es feia servir una frase d’invocació: ”Sant Joan, Sant Mateu, Sant Marc i Sant Roc, guardeu-nos de pedra i de foc. Sant Lluc, Santa Creu i Santa Bárbara, no ens deixeu.”
A Sant Julià de Lòria, ens ha arribat una invocació que es recitava a casa i que com podem veure té moltes similituds amb la de Serrallonga: “Sant Marc, Santes Creus, Santa Bàrbara, no ens deixeu.”
2.- Les campanes
Avui en dia les previsions meteorològiques ens arriben gràcies als mitjans de comunicació i les aplicacions dels telèfons mòbils intel·ligents. Però quan no existien aquests mitjans, les campanes alertaven de l’aproximació de la tempesta. Eva Julián Adán, en el seu llibre Hereus i Cabalers, escriu el següent: “A Sant Julià de Lòria, quan es veia arribar una calamarsada, tocaven les campanes de l’església per espantar les bromes. En moltes cases, agafaven els ganivets de cuina i els entrecreuaven dibuixant creus a l’aire. En altres posaven els esmalls –ermolls a Sant Julià de Lòria- de pariar el foc ben oberts a la finestra, com si fos una creu. Quan al cel es veien núvols que anunciaven una calamarsada, els homes disparaven des de la plaça del poble cartutxos beneïts per trencar-los i es feien repicar les campanes per alertar les persones que eren al camp que tinguessin cura de posar-se a recer.”
Aquesta tasca revestia tanta importància que figurava entre les obligacions del campaner que contractava (conduïa) el Comú. Per exemple, el dia 1 de gener de 1763 el Comú va contractar en Joan Bruno Guilló per ocupar-se de “la campaneria” i ajudar l’església. Una de les seves obligacions era “ tocar en lo estiu a temporal quan convingui...”.
Arxiu del Comú de Sant Julià de Lòria.
Bibliografia i webgrafia:
Llibre d’Actes 4, Arxiu del Comú de Sant Julià de Lòria
Julián Adán,Eva. 1997. Hereus I Cabalers : Els Costums, Les Llegendes, Els Relats, Les Dites,
La Musica I La Magia Dels Antics Pobladors del Principat D'Andorra, Andorra la Vella.
http://carmerosanas2.blogspot.com/2019/08/conjurador-de-serrallonga.html
https://www.routeyou.com/ca-fr/location/view/50716766/conjurador-de- serrallonga?toptext=5887150
