Sant Julià de Lòria té dos murals més gràcies al resultat de la tercera edició del concurs públic 'Murs que parlen' que enguany havien de centrar la temàtica en els 800 anys de la descoberta de la Mare de Déu de Canòlich.
En aquesta ocasió els murs escollits per a les representacions artístiques han estat la paret de la rectoria pujant pel carrer Isidre Valls i el mur del cementiri que es troba a l'entrada del poble en sentit nord. En el primer dels casos s’ha plasmat “Festa i goig a Canòlich” de l’artista David Segura, mentre que en el segon es recull el treball “Goigs de Canòlich” segellat per Arnau Orobitg i Xavi Casals que, quan actuen a duo, adopten el nom de Gos Com Fuig.
El treball de la rectoria és una representació de l’Aplec com a acte de festa que es ressalta en els seus colors. Té forma rectangular i corba, està integrat a l’entorn del Santuari i la Verge és un element important. S’ha emprat la tècnica del vitrall emulant els que sol haver a la majoria de temples cristians creant un efecte de transparència. “He volgut combinar un estil clàssic amb un de modern com és el grafitti”, ha manifestat el seu autor que ha emprat unes vint hores per enllestir-lo.
El mural del cementiri és una composició de fris narratiu donat el caràcter horitzontal i la major extensió de la superfície. A la part esquerra es pot apreciar la llegenda amb l’ocell de colors i el pastor per continuar amb la part central amb la imatge de la Verge i acabar a la part dreta amb el romiatge i el Santuari. Tot el conjunt està rubricat per la frase més repetida dels goigs que es canten el dia de la Mare de Déu un cop finalitzada la missa central: “Puig que sou la Protectora de Laurèdia i ses contorns”. El colorit llampant del mural s’inspira en els retaules barrocs i la iconografia pirinenca.
Com que en aquest cas el treball s’ha fet a dues mans, els autors han explicat que han hagut de consensuar l’estil, ja que cadascú té el seu propi. “Aquí vam acordar que l’estil fos el color”, ha comentat Orobitg, mentre que el seu company ha assenyalat que “més que prevalgués l’estil de l’un o de l’altre, hem apostat per aquest plantejament força atrevit i saturat per donar vida i alegria a aquest tram”, en referència al fet que el mural es troba a tocar de la CG-1.
Tots tres artistes han coincidit que esperen que el Comú continuï convocant més edicions del concurs per tal que hi hagi més murals a la parròquia. De moment, de les tres edicions de Murs que parlen n’han sortit sis murals als quals cal afegir dos d’iniciativa privada. En aquest sentit, la cònsol menor, Mireia Codina ha assegurat que es continuarà amb més concursos perquè “aquesta iniciativa vol embellir parets blanques i que la parròquia tingui un distintiu especial amb la nostra cultura i les nostres tradicions”.
25
Abr